Programa Sènior

Programa Sènior

Campus Virtual



VISIÓ DEL PROFESSORAT

Aquestes són algunes de les opinions del professorat del Programa Sènior.


N'hi ha que pensen que saben més que els altres només perquè tenen alguna cosa per ensenyar. Sovint aquests obliden que també tenen molt a aprendre d'aquells als quals estan ensenyant. La meva particular experiència amb els alumnes del Graduat Sènior ha estat molt gratificant, precisament pel que acabo de dir, això és, que amb cap altre grup d'alumnes (els hem d'anomenar així? no seria millor parlar de "companys d'aprenentatge"?) he après tant al mateix temps que compartia el que he après, i no és pas un simple joc de paraules.
 
L'experiència docent, a més a més, ha estat enriquidora en l'aspecte personal. Diuen que els alumnes, en general, acaben essent més que això. En aquest cas la frase deixa de ser un tòpic que s'aproxima a la veritat per convertir-se en una certesa.

Ramon Camats i Guàrdia
Professor d’Història del Pensament

Recordo, dels primers dies, el sentiment d'incertesa vers com serien els alumnes, quin nivell tindrien, si els interessaria el contingut de la matèria... Els petits dubtes de cada nou grup i curs.
 
A meitat de curs..., el sentiment de satisfacció. Us imagineu un curs on els alumnes estant motivats per l'aprenentatge?, que els mou el desig i la voluntat d'aprendre? Això és el que he trobat al Programa Sènior.
 
A final de curs..., el sentiment de gratitud, perquè sense voler-ho aquest tipus d'experiències docents et recorden l'essència de l'educació, el perquè d’haver-nos fet docents.
 

Anna Soldevila
Professora d'Educació emocional

La docència en el Programa Sènior de la Universitat de Lleida és molt gratificant, encara que també suposa un nou repte pel professorat. Es tracta de donar una visió tècnica a un estudiantat que potser no té la base necessària per entrar en detall en la informació, però el que sí tenen és la curiositat per aprendre. Per a un professor, no hi ha res més gratificant que veure que pot transmetre els seus coneixements; i l'estudiantat del Programa Sènior vol aprendre.
 
L'experiència del primer curs ha sigut totalment positiva, amb un esforç per preparar el material de classe pel nou perfil d'estudiant, però en tot cas, amb una resposta tan positiva per part d'aquest estudiantat que ens ha portat a voler participar encara més en aquesta experiència.
 

Lluïsa Cabeza
Professora d’Energies Alternatives

La Universidad al alcance de todos. Nunca fue tan cierta esta afirmación. El Grau Sènior que ofrece la Universidad de Lleida abre las puertas a todas aquellas personas con gran inquietud por ampliar o renovar aspectos generales y específicos de su formación académica.
 
Esta novedosa experiencia ha permitido acercar a la Universidad a unas personas que, habitualmente, están lejos de las aulas y que tienen mucho que enseñar. Porque, más allá de la experiencia a nivel personal que otorga impartir una clase, está la de compartir mesas redondas, intercambiar comentarios y discutir opiniones realmente interesantes con alumnos que motivan, que sorprenden y que disfrutan.
 
A nivel personal sólo se me ocurren calificativos positivos para tan arriesgada propuesta. La considero un éxito rotundo, ya no sólo a nivel profesional sino también a nivel personal pues el contacto con mis “jóvenes-mayores” ha servido para que aprenda de ellos tanto como ellos hayan podido aprender de mí.
 
Ha sido un verdadero placer y un regalo haber formado parte del profesorado del Sènior, algo que nunca olvidaré y que siempre recordaré con cariño.
 
La experiencia de este año ha demostrado que el título de Grau Sènior en Cultura, Ciència i Tecnologia, es un graduado sénior para gente joven.
 

Manuel Sánchez de la Torre
Professor de Biologia

Quan iniciava la travessia d’aquesta primera edició de l’assignatura de Llengua catalana per al Graduat Sènior i establia els continguts que havien de guiar-nos al llarg del curs, vaig preveure un itinerari que per força havia de ser provisional: primer calia palesar el nivell, els interessos i l’actitud de l’alumnat que hi havia d’assistir. Malgrat això, vaig esbossar uns objectius bàsics, la profunditat i l’abast dels quals s’aniria dibuixant a mesura que avancés el curs.
 
La intenció inicial no era pas fer un curs clàssic de llengua, sinó que, a més d’oferir als alumnes les bases d’un coneixement lingüístic que els permetés emprar el català amb normalitat i correcció acceptable en els estudis que tot just iniciaven, el que pretenia era apropar-los cap al vessant cultural del fet lingüístic, treballant els aspectes sociolingüístics i històrics que expliquen el passat i l’avenir de la llengua catalana. D’aquesta manera podia aconseguir més implicació i participació i, al mateix temps, que la llengua fos vista, més enllà d’un conjunt fixat de normes, com un fet viu en transformació i ells mateixos com a actors d’aquesta transformació.
 
He de dir que els objectius s’han acomplert i que el resultat ha estat més que satisfactori. Crec que hem aconseguit endinsar-nos per camins prou entenedors perquè tots els alumnes, tinguessin el nivell que tinguessin, poguessin seguir les explicacions i anar assumint els continguts que s’hi vehiculaven, que gaudissin de l’aprenentatge i de l’itinerari fixat i que en fossin els principals protagonistes. És per tot això que vull destacar i agrair la participació dels alumnes, que ha estat fonamental a l’hora d’assolir, amb escreix, els objectius fixats.
 

Joan Talarn Gelabert
Professor de Llengua catalana

La meva experiència ha estat molt positiva. Personalment crec que amb aquest tipus d’alumnat, que es matricula amb l’únic objectiu d’aprendre, es pot aconseguir una relació professor-alumne amb un diàleg molt enriquidor i un sistema d’ensenyament-aprenentatge basat en les inquietuds dels alumnes, ja que aquest tipus d’alumnat fa moltes preguntes.
 
D’altra banda, he tingut la impressió que, en aquesta edició, la majoria de persones que s’han matriculat tenen un “esperit jove” i busquen aprofundir en coneixements que poden haver treballat en altres àmbits. Això fa que la docència en el Grau Senior no sigui tan simple com en un principi es podria pensar. En el cas concret de la matèria Nutrició i Dietètica, he vist que mostren interès per respostes amb rigor científic però entenedores, per tant, no volen un nivell més baix del que es donaria a un alumne universitari sinó més comprensible per a ells, i aquí rau la dificultat. En aquesta primera edició, m’he trobat amb alumnes informats (veuen programes de televisió sobre salut, alguns tenen experiències pròpies, etc.) però que volen saber més i, aleshores, cal fer un esforç de síntesi i de comunicació clara. Personalment, aquest esforç m’ha estat molt útil també per les meves altres classes d’ensenyaments reglats.
 

Maria Teresa Piqué
Professora de Nutrició i Dietètica
© 2013 Universitat de Lleida. Institut de Ciències de l'Educació - Centre de Formació Contínua